Oh, dear, ara m’adono que la majoria de gent amb què ens relacionem són deu anys més grans que nosaltres de mitjana. Podríem ser Benjamin Buttons camí de la nostra infància, cada cop amb la pell més llisa però amb tota l’experiència del món. Però no: el cert és que la bastida cada vegada es fa més present, com un cotxe que comença a acumular massa quilòmetres a les seves rodes. Cos i experiència estan mal repartits, vet aquí, i la saviesa dels anys a vegades es veu enterbolida per un dolor aquí o allà. Als vint anys l’edifici sembla indestructible i ara, ves per on, comencem a veure-hi goteres. Ja ho diu l’adagi castellà “De los cuarenta para arriba no te mojes la barriga”. I sí, encara ens agrada nedar quan hi ha onades però ja només on podem caminar a peu pla si van mal dades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada