Potser en altres temps els camins de ronda, aquells que transcorren arran de platja, van servir per al transport de mercaderies o la comunicació entre poblacions per si hi havia algun atac pirata, però avui en dia tenen –segur- una utilitat més lúdica: converteixen els nostres passeigs en els dits de l’amant que, a poc a poc, ressegueixen el contorn d’una esquena-platja coneguda. Són el camí que mena a racons més íntims, a barraques de pescador encabides a la pedra salada amb barques amb nom de noia a l’entrada. Són el corriol que porta a dunes i atzavares amb regust de vermut i tarda. Camins de ronda: Cadaqués, Calella, Blanes, Tamarit, l’Ametlla… de nord a sud, poblacions-piga que fan de bon resseguir. A peu per la costa-esquena, som equilibristes en un fil de sorra prim que cus cel, sol i platja.
4 comentaris:
L'altre dia em van proposar recórrer el camí de ronda de punta a punta. A mi els reptes ja m'agraden. Però cal temps per això. I crema solar.
Home, Xexu, què vols dir? D'una punta a l'altra de la costa catalana? Deú n'hi do! Si tens temps... si no millor fer excursions curtes. El camí que va de la Platja de la la Fosca a la del Castell a Palamós, per exemple, és una bona opció. Es pot allargar fins a Calella.
Recorda agafar un barret que el sol pica
Algun tros he fet per allà a la costa brava, però sí sí, em referia a tota la costa catalana. Algun gent basc devem tenir a casa. Potser deu ser l'rh negatiu...
Publica un comentari a l'entrada