De la ràdio del bar, entre ampolles de licor veteranes, sobiranes o fundadores, barrejada amb l’olor del cafè calent, en surt una cançó d’un cantant italià que també va triomfar al nostre país. De fet encara ho fa i això és el més sorprenent: descabdellant el fil de la memòria arribo a una altra ràdio, un aparell que ara tindria gairebé trenta anys però que llavors era nou de trinca i el cantant italià ja hi sonava! Agradarà més o menys però no se li pot negar el mèrit de ser al peu del canó durant tot aquest temps al marge de les modes, fidel al seu estil. En un mar de “one hit wonders” hi ha cantants que se les empesquen per seguir surant. Formiguetes del pop que van fent i, sembla mentida, trenta anys més tard t’acompanyen un matí mentre estàs esmorzant.
2 comentaris:
Això és trajectòria. N'hi ha que la tenen, i n'hi ha que no. Els One Hit Wonders, al cap del temps, ningú no els recorda. Recordem la seva cançó, però qui cantava allò de... En canvi hi ha noms que no oblides, et ve al cap abans el nom del cantant que de les seves cançons. Això té mèrit.
Home, vols dir? Jo crec que acostumem a recordar els autors del One Hit Wonder... per allò de "... i el pobre XXX, que només va fer una cançó d'èxit?". Som així :)
Publica un comentari a l'entrada