Marc estret, mirada curta

“També es pot veure el món des d’una finestra petita”. Qui ho va dir? Ah, sí, Giacomo Leopardi, el poeta italià. Fins i tot si el forat és prou petit pot fer l’efecte de “cambra obscura” i projectar en una sala sense llum tot el que passa al carrer, com al Museu del Cinema de Girona, un truc que també feien servir molts pintors poc traçuts. Les realitats retallades, els marcs estrets, les perspectives curtes estan bé per a les persones de vol gallinaci i cloqueig mimètic, felices de pondre el seu ou diari; individus que, de fet, s’espantarien si algun dia algú es deixés oberta la porta del galliner. Però el cert és que els marcs petits, si no es té tirada al badall professional, al “qui dia passa, any empeny”, acaben per esdevenir una cotilla que ens calcem amb més o menys resignació a canvi d’unes tornes que, paradoxalment, mai no ens acaben de fer el pes.