Muriel

Encara ara se’m fa estrany veure la Muriel Casals al televisor. Per a mi el seu lloc natural és al damunt de la tarima, a la Facultat de CC.Econòmiques de la UAB, impartint l’assignatura d’Introducció a l’economia. Llavors fèiem servir el llibre del catedràtic Lluís Barbé, que ella repetia fil per randa. A mi em provocava la sensació de rebre uns coneixements “de segona mà”, com si em parlés un ventríloc, un cert neguit en saber que l’original era en una altra banda. En el primer examen, la Muriel ens va agafar en fora de joc amb un dibuix on es veien uns cowboys amb llaçades que perseguien unes guardioles amb aparença de garrí. Les preguntes eren: “Qui són els cowboys? Què representen els porquets?”. Ara hagués vist de seguida que el dibuix era fet amb el traç perfectament distingible de les il·lustracions del The Economist (revista a la qual em vaig aficionar després d’haver de traduir uns quants articles per a una altra economista també prou coneguda). Amb una mica de sort fins i tot hauria llegit l’article i hagués superat la prova ben airós. De no haver-ho fet, però, ara també sabria que n’hi havia prou amb confegir un text tipus “embolica-que-fa-fort” dient qualsevol bajanada farcida amb les paraules “fluxos”, “inversors”, “renda” o “capital”. Aprovat segur.