"N'hi ha més a fora que a dins"

És una d’aquelles expressions populars que sentim de tant en tant i que fa referència a la nostra salut mental. Efectivament: sota supervisió mèdica i dins un àmbit controlat per diferents especialistes, hi trobem els individus que poden ser socialment perillosos, que podrien fer mal a algú o a ells mateixos. A fora, la resta. Quedaríem parats de la multitud de gent amb diverses disfuncions mentals que ens acompanya: amplis ventalls d’addiccions, florilegis varis d’obsessions, dèries i compulsions habiten al magí de directors d’oficina, caps de personal, mestres d’escola, etc. Com en tota diversitat social, “estar com un llum de ganxo” també segueix una corba de Gauss: hi ha comportaments que s’ajusten més o menys a la normalitat i només els extrems són els que fan encendre les llums vermelles de la nostra societat. Aquests darrers representen, és clar, una minoria. La resta es troben aquí, entre nosaltres, fent “coses estranyes” que no ho són tant de seguida que llegim qualsevol manual de psicologia o mirem pel·lícules com Millor, impossible amb l’ínclit Jack Nicholson al capdavant. Sembla que del “niu del cucut” al final se’n va sortir prou bé. I és que ja ho diu l'adagi: "N’hi ha més a fora que a dins".