No, no m’acostumo a la “nova normalitat europea”, segons la definició del The Economist. Europe’s new normal. Sí, ara ens són quotidians els cotxes de policia a les places més concorregudes, als carrers més cèntrics de les grans ciutats. Són habituals les furgonetes blindades, els uniformes militars entre els turistes que pregunten. Es barregen màquines de fotografiar i metralladores. Les primeres no paren de disparar, les segones – afortunadament- gairebé mai ho fan. Ara els diaris diuen que blindaran els peus de la Torre Eiffel amb uns vidres gruixuts a través dels quals no hi passaran les bales. Europe’s new normal, la nova normalitat d’Europa, quin remei. Per al record em queda una nit de París cremada entre rialles i cervesa al Barri Llatí que va acabar estirat als peus de la mateixa Torre Eiffel. Les llums de París reflectides al Sena, estrelles al cel. Silenci, solitud. I els reblons sense vigilància de la torre per coixí. Aquest darrer una mica incòmode, però força més tou que els que ens trobarem ben aviat: vidres blindats i metralladores. És per la nostra seguretat, diuen, però a aquest coixí no crec que m’hi arribi a acostumar mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada