Anàvem tots asseguts al tren, sis persones davant per davant, llegint el diari amb la tinta encara fresca del darrer atemptat. I ell entre nosaltres amb la seva pell cedrina, els cabells negres i arrissats, vestit amb una la gel·laba ratllada i una bossa de niló a la falda. Tothom el mirava de reüll quan, com un nàufrag que s’aferra al darrer tros de fusta de la nau que s’enfonsa, es va agafar més fort a la saca i va començar a resar. Mirades de perplexitat entre els viatgers, suors, cares blanques. Per megafonia: “Propera parada...”. Dubtes, neguit. El cel? L’infern? Sant Cugat? L’àrab es va aturar a mig rés sobtadament i ens va observar a tots amb aire sorneguer. L’únic que va esclatar al vagó va ser la seva rialla de murri, una petita explosió controlada que no va causar danys més enllà d’alguna esquerda als nostres prejudicis racials.
2 comentaris:
1. Calmadament i callat treu l'estoig del portàtil.
2. Treu el portàtil
3. Encén el portàtil.
4. Assegura't que la persona del costat pugui veure el monitor.
5. Tanca els ulls i alça la cap cap al cel (Com si estiguessis resant).
6. Obre el vídeo.
https://www.youtube.com/watch?v=X_V9jhBcCDU
En els temps que corren ara mateix, jo no m'arriscaria a fer bromes d'aquest tipus, pons007. A banda de ser de mal gust, si la fas, prega perquè la resta de passatgers del tren no et linxin abans d'arribar a la teva parada.
Publica un comentari a l'entrada