So long, Daniel

L’actor Daniel Day-Lewis es retira. És una mala noticia perquè a totes les pel·lícules on apareixia ens regalava una interpretació magistral. I és que l'actor treballava cada paper fins al límit. Així, segons ens informa el diari La Vanguardia, quan va encarnar l’artista discapacitat Christy Brown a Mi pie izquierdo (1989, Jim Sheridan) va passar vuit setmanes en una clínica de paràlisi cerebral de Dublín per aprendre sobre l’afecció del pintor i poeta irlandès i poder posar-se a la seva pell. A En el nom del pare (1993, Sheridan), sobre la condemna a Gerry Conlon per un atemptat de l’IRA en què no va participar, l’aplicació extrema del mètode Stanislavski va dur Day-Lewis a perdre tretze quilos, passar llargs períodes en una cel·la, fer-se interrogar tres dies per policies reals i demanar a l’equip que el maltractessin i li llancessin aigua gelada. Per preparar Gangs of New York (2002, Scorsese) va practicar com esquarterar un cadàver amb un carnisser londinenc. El 1999 ja va fer la temptativa d’allunyar-se del món del cinema i se'n va anar a Florència per aprendre l’ofici de sabater però ara sembla que va de debò i ja no en podrem gaudir més. A l'esmentada En el nom del pare ens regalava una línia d’allò més punyent sobre la percepció de la pròpia circumstància, com transcorre la vida si no s’omple de res: “El temps passa diferent a la presó. Et quedes mirant el degoteig d’una aixeta i de cop i volta han passat cinc anys”. Espero que a ell la jubilació no li passi tan ràpid perquè la té ben merescuda. So long, Daniel!