Sildàvia només es troba al Google Maps de la nostra adolescència. El país on, segons la lletra de la cançó, “no hi havia deserts ni falsa passió”. Sildàvia és feta de records i només es pot veure els dies clars si ens enfilem nostàlgia amunt. El temps passava tan a poc a poc a Sildàvia que ni el sentíem: semblava cristal·litzat entre la llum ambarina de les tardes de dissabte mentre rèiem asseguts amb la resta de la colla en un banc despintat. Sildàvia va desaparèixer per tornar força anys més tard, quan ja havíem recorregut més d’un desert inhòspit, havent tastat ja l’aspror que deixa a la boca la falsa passió. El temps passava tan a poc a poc a Sildàvia i, malgrat tot, ja fa més de trenta anys de la cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada