Ja no queden massa bars autèntics a Barcelona, la majoria em fan l’efecte de ser un decorat de pel·lícula de l’oest més o menys arreglat el qual, per acabar-ho d’adobar, moltes vegades es clona en forma de franquícia: és a dir, que podem trobar el mateix escenari a tota la ciutat. De tant en tant, però, l’atzar ens duu a les portes d’una perla que ha resistit el pas dels anys i el fantasma de l’especulació immobiliària sense gairebé canvis ni en el mobiliari ni en el menú. També sembla que els peus d’alguns clients de la barra han criat arrels de fa temps, ben entortolligades als anys setanta. El menú d’aquests establiments acostuma a ser una bomba calòrica ideal per engegar pel pedregar el carro de la dieta. El restaurant Lauria-2 (sempre són entranyables els restaurants amb un número al darrere), al número 2 del carrer Roger de Llúria de Barcelona, ens rep amb un aparador ple de pasta industrial farcida d’olis hidrogenats que farà autèntics estralls a les nostres artèries (xurros, xuixos de crema, croissants, etc.) però fins aquí l’oferta no té massa misteri i la podem trobar a molt llocs. El que resulta més sorprenent és l’enorme safata de “torreznos” que hi ha al costat, l’esmorzar dels campions que comencem a trobar tot just posar els peus a l’Aragó, península enllà. Cansalada viada d’un dit de gruix amb les vetes lluents, ben fregida i plena de colesterol del bo. Finalment, podem trobar anunciada "l'oferta del dia": l’entrepà que ells anomenen “Infarto” (un 10 per a l’equip de màrqueting) que consta d’una hamburguesa de 180 grams, ceba fregida, formatge i un ou ferrat. Lauria-2, un lloc peculiar com pocs. Si no obren franquícies crec que és perquè no hi ha prou oli per a tant de fregit a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada