Ens escapem a la Roca Village. L’excusa és comprar alguna peça de roba però la raó principal–mig encoberta perquè implica que no ens en sortim tan bé com voldríem- és desendollar l’adolescent de casa unes quantes hores, desconnectar-lo de la tablet i l’ordinador. Dotze del migdia, primers dies de rebaixes. Què podria sortir malament? El navegador del cotxe anuncia radars, consum òptim de combustible, Whatsapps d’amics... però no ens informa de la marabunta de formigues consumistes que ens espera allà. Pàrquings saturats, conductors nerviosos, concerts de clàxon en do major. Després d’un parell de voltes decidim que el més assenyat és anar a dinar a Granollers. Descartada la paella de la Fonda Europa ens deixem guiar per la nostra intuïció i alguns comentaris assenyats de Google: ous ferrats amb xanguet, vi de la casa i gelat de torró amb ratafia a la salut dels consumidors atabalats que hem deixat enrere fa una estona. La música de masses em cansa cada vegada més.
A casa rellegeixo el darrer article del Toni Soler a la contra de l’Ara, diari de color únic i pocs matisos per a depèn què però que va bé per fugir –a grans trets- del servilisme de La Vanguardia, el mal gust d’El Periódico o la mala llet espanyolista d’El País. El periodista segueix amb el monotema: independència de Catalunya, independència de Catalunya, independència de Catalunya. I a mi em ve al cap el llibre de Yuval Noah Harari on es pregunta si en un món cada cop més global són sostenibles les muralles. Tarda de llum ataronjada, capvespre de cel vermell. Demà dilluns, Sant Tornem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada