Plaer afegit

Festa local a la feina. Avui, mercès al santoral, té la tarda lliure. Sense els nens ni la dona, disposa d’unes quantes hores de més. Dedicarà el migdia i part de la tarda a ell mateix. Al matí, abans de marxar de casa, prepara la bossa per anar al gimnàs on s’ha apuntat recentment. És un gimnàs cèntric, anunciat arreu de la seva ciutat. Un gimnàs ple d’homes musculosos i dones esveltes que suen la samarreta absorts en els seus pensaments mentre miren els diversos canals de televisió de què disposen o escolten el fil musical. Agafa la samarreta de cotó, els mitjons d’esport, les sabatilles (noves, amb un teixit transpirable), una muda, els pantalons i el desodorant. La tovallola i el sabó són oferts pel mateix gimnàs. Ben situat i amb multitud de serveis, tot són facilitats. Així, en sortir de la feina, enfila cap al metro, fa un parell de transbords i arriba al seu restaurant preferit. A tocar de la platja, demana al cambrer sol.lícit el primer plat, el segon i les postres disposat a gaudir del tec. Avui, a més, amb tot el temps del món i el plaer afegit de fer allò que no toca.

Catenàries desafinades

Finalment Renfe ha retirat el fil musical dels seus vagons. Feia un efecte estrany, l’intent de fer compatibles les andanes fosques i d’alçades impossibles, les estacions inaccessibles per als discapacitats i les famílies que empenyien (i encara empenyen, graó a graó) cotxets de nadó, amb la música dels clàssics. La llum de Mozart projectada en els seus obscurs túnels produïa ombres grotesques. L’exactitud de les partitures de Bach grinyolava amb els horaris fora de temps d’aquests trens vetustos. No es poden compatibilitzar els clàssics de la música amb uns trens la catenària dels quals desafina tant.

Llibres de vell

Fullejar llibres antics a les llibreries de vell produeix una sensació estranya: és, com a mínim, la segona vegada que uns ulls ressegueixen les seves pàgines però per a nosaltres és ben nou. Com ha arribat el llibre fins allí? Per què? Potser avorria el seu primer propietari. Potser va ser venut a preu de saldo degut a la fallida d’alguna llibreria o, qui sap, forma part de les escorrialles d’un excés de tiratge -els camins de les subvencions són inextricables- que el mercat no s’ha pogut empassar. Sigui com sigui, ara, a les nostres mans gaudeix d’una segona oportunitat, perquè malgrat el paper, la tinta o les cobertes, un llibre només és quan algú el llegeix.

Consol

Aprendre a no fer res també és fer alguna cosa...

Selecció de personal

Assegut en un vagó de tren, repassa els darrers currículums rebuts. El plec reposa a la seva falda, recolzat en el ventre flàccid i prominent. Esquenacaigut, amb unes ulleres negres i esprimatxades, el pentinat las i una camisa un xic tronada, els llegeix un a un. Només el nom. Primer en veu alta, contundent: “Marcos!” i llavors més baix: “Marcos”. Li fa el pes… però dubta. Potser massa curt. Estripa el full en bocins petits, amb gest minuciós i decidit: zis!-zis!-zis! “Juan Carlos!”… i més baix: “Juan Carlos”. Sempre li han agradat els noms compostos. Aquesta combinació, però, no l’acaba de convèncer. La combinació de la “j” amb “c” la troba massa altissonant. Aquest tampoc. Amb grapes metàl·liques i més gruixut queda esparracat (ras!-ras!-ras !) entre les seves mans. Ell voldria un nom més rodó, més femení. “Carlota!”… ”Car-lo-ta”… ”ota”, “ota”. Té un eco que no li fa patxoca. Un regust desagradable al final. No. Un altre: “Anna Isabel!”… i més a poc a poc: “Anna Isabel”. Femení, compost. “Anna” simètrica, amb dues “a” com dos sols a cada cap. Anna palíndrom, Anna rodona, “Anna… Isabel”. I s’enfila per la “I” esvelta del segon nom, serpenteja lascivament la “s” amb el dit del pensament i ja la imagina entrant decidida i desimbolta per la porta del seu despatx el dilluns següent...

Dream a little dream of me

El corrent elèctric s’interromp a les 4.15 a.m. a tota la ciutat. La nevera i el congelador s’han aturat amb un soroll mig esbufec, mig espasme. Aviat una colònia de fongs començarà a créixer sota la tapa dels iogurts mentre el peix va agafant una textura flàccida d’escates platejades i ulls vidriosos. La carn recupera, a poc a poc, el seu color rosat i sanguini original. Al menjador, la coreografia de petits punts de colors formada pels llums de la cadena de música, el vídeo i el DVD s’ha esvanit en la foscor. Damunt la tauleta de nit, el rellotge digital s’ha aturat. Cap plor filial, tos aliena, soroll veïnal, malson, bufeta plena, el desperta i no s’adona que fa tard a la feina. Somia que es lleva, es dutxa i es vesteix. S’acomiada de la dona, que es lleva una mica més tard. Deixa la quitxalla a l’escola. Fa més cua que de costum: el trànsit fins al polígon industrial és dens. Esmorza a corre-cuita un croissant i entra d’una revolada mitja hora tard a l’oficina on el seu cap, amb una mirada reprovadora, el saluda també des del seu somni, uns carrers més avall.

No són maneres

Quan arriba a l'oficina, el primer dia de feina després de les vacances, es troba que algú altre ocupa la seva cadira. A direcció no el reconeixen. Avisen a seguretat: no consta a la llista de persones amb passi. Ja al carrer, truca a la seva dona: una veu masculina respon al telèfon i les targetes de crèdit del restaurant on menja després són rebutjades amb cara de circumstàncies pel cambrer. Entresuat, es mira al mirall del lavabo. Els pòmuls més sortits, les celles més espesses: fins i tot la seva cara ha començat a esdevenir la d'algú altre. Ara ho fem així- li diu Mort tustant-li l'esquena. No és tan expeditiu i el futur finat té temps de fer-se'n a la idea, Sr. AB. Fins i tot -per un mòdic suplement- hi ha un servei de suport psicològic. AB informa de l'error: ell és YZ. Mort li demana disculpes: és un grup experimental i a vegades hi ha errors. Seguidament arreglaran el malentès laboral. No s'oblidi de la meva dona. La seva dona? Encara no em consta cap canvi. L'endemà als diaris s'hi llegeix el succés: "Marit engelosit és abatut a trets per l'amant de la seva dona". No són maneres – es diu Mort pensant en la forma de treballar d'alguns dels seus companys. No són maneres...