L’enèsim article sobre la corrupció, l’enèsima columna que parla de la crisi. L’enèsim escrit que diu que “no” (i la seva corresponent rèplica que diu que “sí”). L’enèsim “copiar/enganxar”, informació elevada a “n”, massa dades, massa de tot. Imagino, doncs, la possibilitat d’escriure un “no article”, una finestra de paper, un ampit fet de paraules, una idea intranscendent. Per no perdre les formes, vestir-lo de llenguatge periodístic: “Una anàlisi rigorosa” de l’olor del primer cafè, per exemple, o un “monogràfic” sobre la silueta retallada al cel del campanar del poble, tot just quan clareja, vista des de la darrera corba de la carretera de Sant Llorenç. Fer “un especial” sobre la molsa i els conglomerats de pedra humida de la Mola i les atzavares que creixen als marges dels camins. Un “estudi” sobre “el bon dia”, “tingui, el canvi”, “moltes gràcies”, “no hi ha de què”. Fins i tot un article “antídot” (no sé si me’n sortiré) contra la cua de cotxes que frissen a la carretera i el semàfor en vermell. Però no ens dispersem, busquem un eix, el tema del tema: Què tal la Borsa? La Reserva Federal i l’Índex Nikkei? No sé fins a quin punt tanta informació és coneixement (quants balanços, estudis, informes, actes, dictàmens i sales de plens ens calen més?). Algú té en compte que en la música el silenci també compta? Massa notes no volen dir res. Es busca el soroll, potser? Hi ha la canalla que juga al pati, “t’ho tallo així, quants en vols?”, el bar del mercat, dos tallats (un descafeïnat de sobre i l’altre curt de cafè), un cigaló, tres croissants, un entrepà de pernil dolç, tràfec de caixes i camions. És una columna, això? Els Pessebres, quan obren els Pessebres? El caliu de la llar de foc, el guix encara humit, papers d’estels, figuretes de fang: els tres reis d’Orient, bombetes de 25W. Jubilats asseguts en un banc fan petar la xerrada, converses de carrer “hi ha funcionaris que treballen, i d’altres que no”, “això a l’empresa privada també passa”, “sí, però és que la pública la pago jo”. Eficiència, eficàcia, “quan és la propera reunió?”. Una veïna fa dissabte. Finestres que s’obren, sucursals bancàries i immobiliàries que tanquen. “Calia fer neteja...”, “I tant...!”. Una llibreria nova, una fruiteria, un pas de vianants. Ja fosqueja i encara només tinc el “no article” imaginari. Enfilo el camí cap a casa: el cafè, el campanar, el mercat de la plaça, “ a reveure”, els Pessebres, persianes metàl·liques que grinyolen en baixar, carretera, Sant Llorenç, La Mola. Fins demà.
