Vista des del poble, la gran ciutat s’assembla a un ventre enorme en què les persones queden diluïdes en el suc gàstric del soroll del motor dels cotxes, el brogit dels turistes, la fressa del tràfec als restaurants...una multitud de figures intercanviables enmig d’un gran tauler d’escacs: alfils amb corbata, reis de l’estraperlo i reines de pelatge divers deambulen entre els seus carrers. Algunes peces, fora del taulell de joc, dormen a les estacions de tren, als bancs de les avingudes. Amb la roba esparracada i les mans brutes, pidolen als transeünts. Un captaire jau damunt d’una pila de diaris; a l’extrem del paper, un anunci: “¡Saque el máximo rendimiento a su dinero!”. Uns metres més amunt, un noi amb l’esquena nua i corbada ven quincalla mentre una noia rossa i esvelta se’l mira de cua d’ull. Contrastos gairebé impossibles, fotografies a la meva memòria. Ben reals, però.
Ara per ara, encara no hem après a posar brides al desig; o una mordassa. Ficar-lo, ben desat, en vasos canopis mentre esperem una altra vida. Guarnir-lo amb coll fort i corbata dins despatxos de midó. Bastim quimeres, de tant en tant, projectes seductors però irrealitzables; idees vanes que només són el producte de la imaginació; il.lusions de porcellana, boniques i fràgils. Les oblidem, les abandonem a qualsevol racó com els infants abandonen les joguines velles, com andròmines. Floreixen lilàs i rosasses de cristall als marges dels camins, maragdes, calidoscopis, clavellines als cims més alts de les branques dels arbres. Suc de magrana, aromes d’espècies: clau, canyella i nou moscada...però ens entestem a seguir l’home del banderí vermell, com turistes a preu fet, cada cop més exiliats i lluny de casa. Corrues de xais, adotzenats i mesells. Mentrestant, pel fil musical, John Lennon ens canta com una fiblada, a cau d’orella, allò de “Life is what happens while you are busy making other plans”. La vida és allò que passa mentre fas plans per la vida. Narinant... 
