Avui, com cada dijous, toca paella. Com sol passar, la sort somriu als qui se la treballen i el restaurant és ple de gom a gom. Si hi sóc a temps hi haurà focs d’artifici, gambes, musclos i escamarlans a preu de menú. Si no, toca peregrinatge pels restaurants dels voltants, paelles tristes, covades, de formigó amb colorant, orfes de tota closca i baixes en sal. Paelles que et fan pensar en Einstein i la seva frase “tot s’hauria de fer tan simple com fos possible...però no més”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada