Vista des del poble, la gran ciutat s’assembla a un ventre enorme en què les persones queden diluïdes en el suc gàstric del soroll del motor dels cotxes, el brogit dels turistes, la fressa del tràfec als restaurants...una multitud de figures intercanviables enmig d’un gran tauler d’escacs: alfils amb corbata, reis de l’estraperlo i reines de pelatge divers deambulen entre els seus carrers. Algunes peces, fora del taulell de joc, dormen a les estacions de tren, als bancs de les avingudes. Amb la roba esparracada i les mans brutes, pidolen als transeünts. Un captaire jau damunt d’una pila de diaris; a l’extrem del paper, un anunci: “¡Saque el máximo rendimiento a su dinero!”. Uns metres més amunt, un noi amb l’esquena nua i corbada ven quincalla mentre una noia rossa i esvelta se’l mira de cua d’ull. Contrastos gairebé impossibles, fotografies a la meva memòria. Ben reals, però.
5 comentaris:
Brillant!
Hola Elisenda! Gràcies!
Professora de català, oi? Realment, "això del català podem fer-ho més fàcil?*" ;)
*de l'Albert Pla Nualart. Me l'estic llegint i té punts força interessants.
Carles
Crec que hauríem d'esforçar-nos a fer-lo més atractiu, si més no.I això no és una quimera. Anar més enllà de les set betes, dels castells i la cançó dels Segadors. I t'ho diu una nacionalista. Tot i que això, dit per segons qui, diu ben poc.
Veig que hi ha una entrada que diu que hi ha una entrada suprimida, deu ser un error de publicació: al Cafè no hi ha censura!
Sí que es podria fer més atractiu, sí. Una anècdota que em va passar a l'Fnac: una noia catalanoparlant anava a canviar un llibre (un tipus Dan Brown, molt venut)l'endemà de St.Jordi. El tenia en català i el volia en castellà. "Tia, és que anava llegint i no entenia res, saaaaps? I es ka am català sam feia tan raru...". Uf!
Carles
Publica un comentari a l'entrada