Flors de magnòlia, fulles de cirerer

Ara que hi penso, crec que gran part de la infància la vaig passar sense tocar de peus a terra. Enfilat a les branques dels arbres, repartia les hores d’esbarjo entre flors de magnòlia i fulles de cirerer. A l’estiu, a més, aquest darrer oferia unes cireres roges, molsudes i sucoses com ja mai més n’he tornat a tastar. Ja se sap que, des del record, els fruits són a vegades més saborosos. Sota les branques pigades de vermell, la meva tortuga –la Tula- s’entretenia amb els pinyols que queien a mig escurar en una lenta metàfora d’aquelles hores que transcorrien mandroses. Passen els anys i, coses de l’evolució, hom aprèn que és convenient baixar dels arbres, tocar una mica més de peus a terra...i, sobretot, no oblidar les flors de magnòlia, les fulles de cirerer.

We all live in a yellow submarine

Els Beatles, que a la seva manera eren molt savis, feien referència al submarí dissenyat per Narcís Monturiol. Segur. Tot fet de fusta, de formes arrodonides i, és clar, de color groc envernissat. Res a veure amb les andròmines metàl·liques que apareixen de tant en tant a les pel·lícules de guerra . Res de míssils ni sonars, només hèlices lleugeres enmig de l’oceà. L’Ictineo –així es deia el submarí català- per no tenir no tenia ni reserves d’aire i els seus tripulants n’emergien després d’una estona de viatge absolutament flipats a força de respirar un aire viciat amb CO2 i mancat d’oxigen. I a vegades penso que sí, que “we all live in a yellow submarine”, que tots vivim dins un submarí de color groc, cada cop més al·lucinats amb destinació qui sap on. Quins visionaris, els Beatles!

Brou

Ingredients:

- Prengui’s un solo de trompeta als carrers de Nova Orleans
- 150 grs. del geni de Jerry Roll Morton
- 100 grs. d'scatt de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald
- Els primers acords del Blue Train de John Coltrane
- Un grapadet de Kind of blue de Miles Davis
- Un polsim de saxo d’Stan Getz
- I uns daus (optatiu però hi donen força bon gust) de Bossa nova.

Bullir-ho tot amb força swing. Al cap d’un parell d’hores obtindrem un brou de la millor qualitat amb l’aroma inconfusible del jazz.

Bon profit!

Another day goes by

Continents líquids damunt el sostre del cotxe -trencaclosques d’aigua de pluja- llisquen vidre avall engolits rítmicament per l’eixugaparabrises. Semàfors de color vermell que fan ullades al cel encara negre del matí. Pampallugues taronges, intermitències, andanes, catenàries, fulles mortes, bitllets caducats. Llibres amb tapa tova, amb tapa dura, trucades, ordinadors, pomes mossegades, 8 GB d’arxius mp3: cançons diverses per a un ritme constant. Sting...another day goes by.

La metamorfosi

Un matí, quan Gregor Samsa despertà del seu somni turmentat, va trobar que s’havia transformat en un ésser estrany. Jeia amb els cabells engominats, i si aixecava una mica el cap podia veure’s amb una camisa emmidonada, el coll i els punys blancs.

“Què m’ha passat? Va pensar. No era un somni…

…”Gregor”, algú el cridava –era la seva mare- “són tres quarts de set. No volies anar a un lloc?”. Aquella veu amable! En Gregor s’espantà en escoltar la seva pròpia parla, que no s’assemblava gairebé en res a la que havia tingut fins ara.

…si s’afanyava encara seria a temps per anar a votar i reunir-se amb la colla per celebrar la majoria absoluta – n’estava convençut- del seu partit. Un partit que, just abans d’anar-se’n a dormir, no hagués votat ni el pitjor dels seus malsons.

Autòmats

Un dels records més punyents que tinc de quan cursava els estudis d’Economia a la UAB és un en què el professor ens descrivia un model macroeconòmic. El model en qüestió explicava que atès un determinat tipus d’interès tota l’economia, com qui prem un botó o empeny una palanca, es comportava d’una manera determinada. Aproximadament cent estudiants copiaven fil per randa l’explicació de la pissarra. El problema és que, matemàticament, semblava que hagués de fer tot al contrari. Així li ho vaig fer notar al professor que, més tard i amb un gest semblant a aquell que es deixa els Donuts a casa, va veure que s’havia equivocat. A la classe següent va esmenar l’errada - tot anava al revés del que havia dit el darrer dia- i tota la classe, més de vuitanta persones, van tornar a copiar el model. Sense una sola pregunta, sense dir res, com autòmats. Penseu-hi la propera vegada que des de l’altra banda del taulell de la vostra entitat bancària un amable empleat -que segurament va estudiar Ciències Econòmiques- us intenti vendre algun producte financer.

Tardor

Confeti de fulles seques, festa d’ocres, groc, taronja i vermell. Heura, molsa i líquens, el paisatge d’una tardor que cada cop s’enyora més a ella mateixa. Octubre hauria de ser declarat patrimoni de la Humanitat i no deixar que es perdi de qualsevol manera. Encara que, d’aquí a uns anys, Novembre podria prendre’n el relleu. Aiguabarreig d’estacions, qui no es conforma és perquè no vol.