Autòmats

Un dels records més punyents que tinc de quan cursava els estudis d’Economia a la UAB és un en què el professor ens descrivia un model macroeconòmic. El model en qüestió explicava que atès un determinat tipus d’interès tota l’economia, com qui prem un botó o empeny una palanca, es comportava d’una manera determinada. Aproximadament cent estudiants copiaven fil per randa l’explicació de la pissarra. El problema és que, matemàticament, semblava que hagués de fer tot al contrari. Així li ho vaig fer notar al professor que, més tard i amb un gest semblant a aquell que es deixa els Donuts a casa, va veure que s’havia equivocat. A la classe següent va esmenar l’errada - tot anava al revés del que havia dit el darrer dia- i tota la classe, més de vuitanta persones, van tornar a copiar el model. Sense una sola pregunta, sense dir res, com autòmats. Penseu-hi la propera vegada que des de l’altra banda del taulell de la vostra entitat bancària un amable empleat -que segurament va estudiar Ciències Econòmiques- us intenti vendre algun producte financer.