Durant molt anys va jugar a la mateixa categoria que el rom
amb cola, altrament dit “cubata”. Envoltat d’una pluja de decibels i enmig de
llums estroboscòpiques, demanaves un gintònic i t’era servit amb posat
indiferent pel cambrer de torn. Got llarg, tres glaçons, rajolí de ginebra
marca “No t’hi fixis” i ampolleta de tònica Schweppes que, amb aquell nom tan
complicat, maldava per introduir-se al mercat nacional. Ara el gintònic està de
moda i demanar-lo ens porta a consultar tot un catàleg de marques, tant pel que
fa a les ginebres (Bulldog, G’Vine, Bombay Saphire...), com a les tòniques (Nordic Mist, Fever-tree...). El
tàndem d’una i l’altra i les seves mescles dóna per a molt! A sobre, cada
combinat implica un complement específic (un palet de regalèssia, grans de raïm,
rodanxes de cogombre, cireres...) per acabar de donar-li un toc de distinció, exclusivitat i, de passada, fer encarir encara més la beguda. Servit en una copa
de baló, no menys de quatre glaçons “king size” i un grapat de fruites,
verdures o dolços, a vegades el nostre gintònic sembla més una peixera que
aquell pobre got que ens servien a preu fet no fa pas tants anys. I és que, fins i tot en el món dels combinats, la litúrgia també compta.
