Tota la vida renegant del jazz modal i ara va i m’agrada. I encara em fan gràcia les cançons dels Pets i Sopa de Cabra... va, toquem-ne alguna, for old times’ sake. Però, no sé com, he arribat fins aquí. Resulta, oh dear, que hi havia molt més; i vaig tard, i tinc pressa. I que sí, que ja en farem més de rock català, però aquest cap de setmana millor que no. I que no ets tu, sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada