Hi ha dies en què el temps es pot comptar per gotes i regalima mandrós a les finestres, llisca suau com el capciró d’un dit per damunt d’una esquena nua. Tempesta de dissabte, parèntesi de núvols on tot s’atura. Pensaments-paraigua davallen al ritme suau d’una ràdio digital com notes analògiques enregistrades en una cinta de casset. Tarda PAUSE, llençols i mandra Chrome C-90 amb ganes de CARA-B. Banda sonora d’aigua i espelmes, ombres, dunes d’esquena projectades a la paret; i el llit com un oasi enmig d’aquest desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada