En òrbita

A vegades hi ha cantants de karaoke que, per acabar de reblar el clau, fan playback. Però és igual, perquè el que importa és l’actitud, fer cara de “Ei, que hi sóc...”. El cert és que fins i tot Yuri Gagarin orbitant a més de 80.000 metres d’alçada i a 28.000 km/h estava més centrat que algun/a terrícola. No hay gatos para tanta loca.

Supermans

Aquelles nits eternes en què semblava que ho haguéssim de cremar tot, si les féssim ara l’únic que ens semblaria etern és la ressaca posterior. Tan Supermans que érem i en algun moment algú ens va posar Kriptonita al cafè amb llet. Paradoxalment, però, alguns poders se’ns han aguditzat. Capacitats com la ultravista, per veure venir segons qui d’una hora ull, són un gran què. També volem cada cop més recte: cada cop menys marrades i indecisions pengen de la nostra capa lleugera. Desconfieu dels que, fets els quaranta, es creuen encara invulnerables, que només són Supermans amb els peus de fang. Superherois que volen perquè saben que es trencarien si mai els tornessin a posar al terra.

Reality bites

No he sabut mai si el títol de la pel·lícula era "Fragments de realitat" o bé "La realitat mossega", de la mateixa manera que al disc de l'Sting, The dream of the blue turtles, no se sap si les tortugues són blaves o estan tristes. L'anglès hi té tirada, a aquests dubtes polisèmics. Suposo que la interpretació, si el context no ajuda, deu anar a dies, com el got mig ple o mig buit. La realitat mossega i les tortugues estan tristes o magnífic collage, trencadís de realitat, fet de tortugues blaves? Per sort la majoria de vegades la interpretació només depèn de nosaltres: la felicitat també és una actitud, un voler ser malgrat les circumstàncies.

Núvols de pa

Núvols de pa, pluja d'engrunes. I un estol d'ocells que s'envola
cel enllà.

Tots els contes

Tots els contes que no s'expliquen a un nen surten vint anys després en forma de llop que es menja la caputxeta. No hi ha finals feliços sense anissos.

Panis Angelicus

... O res mirabilis! Manducat Dominum

Pauper, pauper, servus et humilis

Pauper, pauper, servus et humilis.

... Oh, cosa meravellosa! El Senyor alimenta

el pobre, pobre, servil i humil

el pobre, pobre, servil i humil.

D'acord, però m'agradava més quan, abans de les retallades, ens donaven Tiquets restaurant en comptes de pa d'àngel.

Good morning, Mr.Maslow

Dies per caminar amb crosses: unes àries de Verdi, unes frases de Sèneca. Bons amics que no són massa trendies però que fan companyia i a sobre tenen un bon descompte a Amazon per no ser massa novetat. De totes maneres, més enllà del consol, no sé de què serveix tenir ben impermeabilitzada la terrassa quan s’ensorren el fonaments i tens filtracions al subsòl.