Qüestió de símbols

"Si Jesús hagués mort a la guillotina ara tots resaríem davant d'una gran fulla d'acer resplendent...".

De la pel·lícula Tren de nit a Lisboa.

Dues tasses de caldo

They say marriage is like a phone call in the middle of the night: first you get the ring… and then you wake up. Un acudit que vaig pescar al vol a no sé quina pel·lícula (tinc una memòria pèssima per a això*) però que resumeix perfectament el que passa amb tot allò que es té massa idealitzat: tard o d’hora es punxa el globus i piquem amb les costelles contra les dures roques de la realitat. Fa dies que la mestressa del restaurant està d’allò més decebuda pel resultat del referèndum escocès, oh dear, potser l’acudit es queda curt per il·lustrar depèn què. El proper dia ho provarem amb Matrix i la pastilla vermella. Aquí sortiria com a opció majoritària NO o SÍ/ NO**. No vols caldo? Doncs dues tasses. 

* La gran boda, amb Robert de Niro, Susan Sarandon, Diane Keaton… ¡que no estamos tan mal! 

** "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i "En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?".

Air on the G string

Una de les peces més famoses de Bach, Ària a la corda sol (Air on the G string), no és seva. Com?? Bé, sí que ho és, però no el títol. I com és això? Doncs resulta que el vell perruca va fer l’obra en to de re major i, originalment, era coneguda com Obertura (Suite) No.3, BWV 1068. Anys més tard (a final s.XIX) el violinista August Wilhelmj va fer un arranjament per a piano i violí. Va transposar la peça en el to original de re a do i, alhora, la va abaixar una octava. Ara el nou arranjament li permetia tocar tota la cançó a la corda sol del seu instrument, és a dir, la G si ho diem en notació anglesa. D’aquí ve la famosa Air in the G string, ària a la corda sol. Tant una versió com l’altra són fites de la música clàssica perquè a grans trets i parafrasejant el refranyer popular, “el to no fa la cosa”. Gaudim-la!

Pink flamingos in my pool

Mestres en treure punta a l'absurd quotidià fet a força de normativa, organigrames, costums atàvics, prejudicis, etc. Pere Calders (Invasió subtil, De teves a meves) o el menys conegut Slawomir Mrozek (La vida difícil, Joc d’atzar) ho tenien clar. Lectures amenes que certifiquen que a vegades no hi ha res més surrealista que la realitat.

Autòmats

Autòmats que van cap a la feina i MILF empenyent cotxets. Torrades, cafeïna i l’alcohòlic de mirada abissal que, com cada dia, seu a la porta de l’església. It’s a brand new day. Un dia nou de trinca dins el zoòtrop de la ciutat, fotogrames repetits fins a la sacietat, les mateixes voltes infinites. I en diuen llibertat.

Evolució

Segons els arqueòlegs, l’Homo Sapiens i el de Neandertal van conviure plegats una bona colla d’anys. Com era el seu dia a dia com a veïns? El primer es queixava a l’altre pel soroll de les seves festes? O potser era el Sapiens que, més avançat, tocava la flauta de dues tíbies fins ben entrada la matinada? Les femelles d’una espècie trobaven atractius els mascles de l’altra? Canviar de parella és una cosa però canviar d’espècie ja és un terreny més pantanós, oi? I actualment pot ser que hagi aparegut un individu més avançat, una baula més a la cadena evolutiva sense que ningú se n’hagi assabentat i que convisqui alegrement entre nosaltres? Té el cap una mica més gran? Pot llegir els nostres pensaments? És immune a certes malalties? És del Barça o del Madrid? Secessionista o Unionista? Fa sexe amb altres individus de l’espècie Sapiens? Surt de festa i té relacions esporàdiques o és més de fitxar els caps de setmana? Preguntes, preguntes...

Popcorn time

Rams d’encenalls, flors de metall, artesans del dia a dia, globus de paper, zèppelins a punt d’incendiar-se, cues de piano, semàfors en lila que et donen pas, fluorescents, pampallugues, set esgrafiats a la paret, noms simètrics amb tipografies encara per registrar, ecos muts que t’escriuen en sistema Braille a la tornada. Què hi ha si desfiles les costures de la realitat? A sota de la geganta sovint hi balla un nan. 

Fotografia: Carles. Riba-roja d'Ebre