Autòmats que van cap a la feina i MILF empenyent cotxets. Torrades, cafeïna i l’alcohòlic de mirada abissal que, com cada dia, seu a la porta de l’església. It’s a brand new day. Un dia nou de trinca dins el zoòtrop de la ciutat, fotogrames repetits fins a la sacietat, les mateixes voltes infinites. I en diuen llibertat.
5 comentaris:
No, jo diria que en diuen rutina. La llibertat és una altra cosa.
Amant del cafè com sóc, l'altre dia vaig descobrir el teu bloc i m'he fet seguidor. Felicitats pels teus escrits!
Abraçades, des de El Far.
Amant del cafè com sóc, l'altre dia vaig descobrir el teu blog i m'he fet seguidor. Felicitats pels teus escrits!
Abraçades, des de El Far.
Sí, xexu, però costa saber el què. Estem tan condicionats per tantes bandes... I pel que fa a la rutina, també està bé si saps trobar-hi forats
Gràcies, Jordi. Veig que també tens blogs. Ens anem llegint!
Publica un comentari a l'entrada