Una de les peces més famoses de Bach, Ària a la corda sol (Air on the G string), no és seva. Com?? Bé, sí que ho és, però no el títol. I com és això? Doncs resulta que el vell perruca va fer l’obra en to de re major i, originalment, era coneguda com Obertura (Suite) No.3, BWV 1068. Anys més tard (a final s.XIX) el violinista August Wilhelmj va fer un arranjament per a piano i violí. Va transposar la peça en el to original de re a do i, alhora, la va abaixar una octava. Ara el nou arranjament li permetia tocar tota la cançó a la corda sol del seu instrument, és a dir, la G si ho diem en notació anglesa. D’aquí ve la famosa Air in the G string, ària a la corda sol. Tant una versió com l’altra són fites de la música clàssica perquè a grans trets i parafrasejant el refranyer popular, “el to no fa la cosa”. Gaudim-la!
1 comentari:
Gaudim-la? Una mica relamido, eh? :p
Sr. López
Publica un comentari a l'entrada