El miratge de les hores (i IV)

Del llamp que féu saltar una de les campanes, encara ara, ningú no en parla. És impossible trobar-ne cap registre al poble. Malgrat la tempesta i el terrabastall del bronze que rodolava llambordes avall, ningú no veié res. En un dels plens i sense massa convicció, l’alcalde va fer esment d’uns lladres que, amb nocturnitat i aprofitant el tabal de la tormenta, l’haurien furtada. En el torn de precs i preguntes ningú no va demanar amb quina partida dels pressupostos s’havien comprat els vint-i-quatre testos de bronze en els quals, a l’ombra de les pèrgoles, ara hi florien esponerosos clavells vermells.