A partir de certa edat, hom ja ha tingut l’ocasió d’escoltar uns quants orgasmes aliens: pensions, hotels...fins i tot cases amb les finestres obertes una calorosa nit d’estiu, m’han permès de sentir una tirallonga de gemecs, crits i esgarips d’allò més variada. De varietats d’orgasmes n’hi ha tantes com persones hi ha al món, no cal dir-ho. N’hi ha que són voluptuosos, amples, ostentosos. D’altres, amb prou feines són un gemec de rateta. Normalment, els femenins donen molt més de si que no pas els masculins que, tret d’algun tram final, són força més discrets i monocords: en general, sonen com una manxa amb les peces una mica balderes, on l’aire hi fa de mal passar. Recordar-los tots alhora, sense els seus corresponents pròlegs i epílegs, produeix, certament, un efecte una mica còmic, per bé que força més gratificant que la majoria de crits, renecs i discussions aliens que també he hagut de suportar. I és que posats a despertar els veïns, trobo que és molt millor la primera opció, oi?22/8/08
Orgasmes
A partir de certa edat, hom ja ha tingut l’ocasió d’escoltar uns quants orgasmes aliens: pensions, hotels...fins i tot cases amb les finestres obertes una calorosa nit d’estiu, m’han permès de sentir una tirallonga de gemecs, crits i esgarips d’allò més variada. De varietats d’orgasmes n’hi ha tantes com persones hi ha al món, no cal dir-ho. N’hi ha que són voluptuosos, amples, ostentosos. D’altres, amb prou feines són un gemec de rateta. Normalment, els femenins donen molt més de si que no pas els masculins que, tret d’algun tram final, són força més discrets i monocords: en general, sonen com una manxa amb les peces una mica balderes, on l’aire hi fa de mal passar. Recordar-los tots alhora, sense els seus corresponents pròlegs i epílegs, produeix, certament, un efecte una mica còmic, per bé que força més gratificant que la majoria de crits, renecs i discussions aliens que també he hagut de suportar. I és que posats a despertar els veïns, trobo que és molt millor la primera opció, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Déjà vu, eh? ;)
Et recordo el meu comentari de llavors al qual no li vas fer ni punyetero cas, desastre meu:
"Doncs afortunats (o no, mai se sap) aquells que hagueu estat còmplices dels orgasmes d'altres. Jo no n'he sentit (escoltar, més ben dit, oi?) mai cap d'aliè i confesso que m'agradaria viure l'experiència... Això sí, sobre els orgasmes propis, d'homes i dones, encara en puc opinar i estic ben d'acord amb el que diu Pentesilea: els millors són els que es comparteixen amb aquell/a que t'ha dut allà dalt i veure com el plaer s'escola i s'estén per conquerir els cossos, els pensaments, tot l'espai i l'aire que embolica aquell moment..."
Bé, més val tard que mai :)
La llista (incompleta): a París, un sobtat atac de fe de la veïna del costat ("Oh my god! O my god!"), a Vilallonga de Ter, en una pensió on tot eren avis i dues parelles joves. Nosaltres vam ser els primes en entrar a esmorzar i, la veritat, no sabia on mirar perquè la meva parella no es deia pas "Amparo,sí... Amparo..sí!...Amparo..." :)
Gran varietat, d'aquells que et fan volar o imaginar...
Per a que catalogar i reflexionar sobre els aliens tenint els propis?
Salut!
Sí, Carme, un ample repertori.
Moz: si et desperten a les 5am, hi penses!!
Litus
Coincideixo. Allà on he viscut, m'he anat trobant una sèrie de veïnes com explícites. Estic ansiós per saber què em depararà el nou pis al setembre.
El que tb és cert és que per sentir segons què, més val això.
Un canvi de pis és un misteri: canvi de costums, de gent, de veïns...més o menys explícits. Si no és a hores massa intempestives, jo sempre penso: "mira, uns que s'ho passen bé" :)
Litus
Veig que això dels orgasmes -els femenins, vull dir- té èxit i no em puc resistir a contribuir-hi, al menys a través de la memòria traïdora.
Els meus dos orgasmes aliens d'adolescència i joventut més recordats són, en aquest ordre:
Els que vaig sentir acabat d'arribar a Barcelona en l'antic carrer Conde de Asalto quan, sense saber-ho, em vaig instal·lar en una pensió on diverses senyoretes pujaven i baixaven per tal de satisfer els desitjos de companyia dels senyors. Recordo que aquella nit -jo tenia 17 anys- em vaig llegir bona part de "La romana" de Moravia que havia comprat en un quiosc del principi de la Rambla. Tot plegat van ser unes nits molt distretes i edificants; i les senyores i senyoretes eren molt amables i educades.
Ei, no m'allargo més: deixo per un altre dia els altres orgasmses.
(l'habitació -antiga- tenia un vidre a la part superior de la porta i en tot moment vaig estar pendent de l'aparició d'una cara per demanar-me l'opinió: res! O potser m'havia entrat el son)
Estic fent un viatge per diferents blogs i he quedat sorpresa del teu. Realment és un regal poder llegir els teus articles. Ja estas a la llista de "nous blogs per a visitar".
Felicitats
jo espero que ningú hagi sentit els meus... glups! :)
"Tot plegat van ser unes nits molt distretes i edificants". I tant, Pere! Segur...
Gràcies, Mar!
Aviam, Namaga, de quants decibels estem parlant? Em temo el pitjor :)
Carles
ui! em faràs enrogir... no t'ho diré pas :P
Publica un comentari a l'entrada