Finalment Renfe ha retirat el fil musical dels seus vagons. Feia un efecte estrany, l’intent de fer compatibles les andanes fosques i d’alçades impossibles, les estacions inaccessibles per als discapacitats i les famílies que empenyien (i encara empenyen, graó a graó) cotxets de nadó, amb la música dels clàssics. La llum de Mozart projectada en els seus obscurs túnels produïa ombres grotesques. L’exactitud de les partitures de Bach grinyolava amb els horaris fora de temps d’aquests trens vetustos. No es poden compatibilitzar els clàssics de la música amb uns trens la catenària dels quals desafina tant.22/9/08
Catenàries desafinades
Finalment Renfe ha retirat el fil musical dels seus vagons. Feia un efecte estrany, l’intent de fer compatibles les andanes fosques i d’alçades impossibles, les estacions inaccessibles per als discapacitats i les famílies que empenyien (i encara empenyen, graó a graó) cotxets de nadó, amb la música dels clàssics. La llum de Mozart projectada en els seus obscurs túnels produïa ombres grotesques. L’exactitud de les partitures de Bach grinyolava amb els horaris fora de temps d’aquests trens vetustos. No es poden compatibilitzar els clàssics de la música amb uns trens la catenària dels quals desafina tant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo sóc més de FGC que de Renfe... i trobo que sí, que els catalans afinen més que els rodalies. Va, vinga... ColaCao o Nesquick? Nocilla o Nutella? Durex o Control? Renfe o FGC? I tú, de quién eres? :)
Publica un comentari a l'entrada