Fullejar llibres antics a les llibreries de vell produeix una sensació estranya: és, com a mínim, la segona vegada que uns ulls ressegueixen les seves pàgines però per a nosaltres és ben nou. Com ha arribat el llibre fins allí? Per què? Potser avorria el seu primer propietari. Potser va ser venut a preu de saldo degut a la fallida d’alguna llibreria o, qui sap, forma part de les escorrialles d’un excés de tiratge -els camins de les subvencions són inextricables- que el mercat no s’ha pogut empassar. Sigui com sigui, ara, a les nostres mans gaudeix d’una segona oportunitat, perquè malgrat el paper, la tinta o les cobertes, un llibre només és quan algú el llegeix.18/9/08
Llibres de vell
Fullejar llibres antics a les llibreries de vell produeix una sensació estranya: és, com a mínim, la segona vegada que uns ulls ressegueixen les seves pàgines però per a nosaltres és ben nou. Com ha arribat el llibre fins allí? Per què? Potser avorria el seu primer propietari. Potser va ser venut a preu de saldo degut a la fallida d’alguna llibreria o, qui sap, forma part de les escorrialles d’un excés de tiratge -els camins de les subvencions són inextricables- que el mercat no s’ha pogut empassar. Sigui com sigui, ara, a les nostres mans gaudeix d’una segona oportunitat, perquè malgrat el paper, la tinta o les cobertes, un llibre només és quan algú el llegeix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
He comprat l'Elegància de l'eriçó a la fira del llibre de BCN. Algú me'n pot fer cin cèntims? Us va agradar?
Carles
Les vídues, litus, ni li donis més voltes.
Sí, la portera és vídua però... i què? Què vols dir amb el teu comentari?
Els vidus, més aviat, gelosos del temps que han hagut de compartir amb els llibres, se'ls venen a baix preu, immediatament, incapaços de suportar-ne la presència; les dones llegeixen més.
Salutacions cordials.
Al mercat dels dissabtes, a Vic, sovint compro llibres de vell en una de les paradetes habituals. Els venen tots a 1 euro i avui me n'he comprat sis. És un vici. I a vegades et trobes sorpreses dins.
Gràcies, llibreter, per actualitzar-me. Pensava en mi :-)
(ja ho veus, bitxo, els temps canvien i les dones llegeixen, escriuen, es tornen perilloses...)
Ep, que la vídua llegia molt abans de ser vídua
passejar per aquestes llibreries és fascinant, un viatge cap al desconegut
uffff...llibres i cafes...litus aixo enganxa...crec que em tindras per aqui sovint, et fa res??
tambe a mi m'agrden els llibres vells, mes encara els de segona ma...els que ja s'han donat a algu, els que ja han estat viscuts.el pimer que faig es posarli el meu exlibris i dirli...tranquil, ja ets a casa, i llavors em prenc un cafe...
Publica un comentari a l'entrada