No more papus, please

papu

m. [LC] [AN] Ésser fantàstic amb què es fa por a les criatures. DIEC

Primer, la carrera. Uns estudis que, per poc que ens descuidem, es converteixen en una marató. Una gimcana feta d’hores, aules, professos abjectes, temaris avorrits i obsolets, apunts fotocopiats i feines per hores. Però deixar els estudis a mitges sembla que sigui comprar, almenys quan estudies, un tiquet en direcció a l’atur o abonar-se de manera perpètua a tot un seguit de feines de poca qualificació. El papu del fracàs, d’esdevenir un no ningú sense ofici ni benefici, assetja l’estudiant. Llavors, la realitat: segons estudis recents, España és un dels països de la Unió Europea on la diferència de sou entre un llicenciat i una persona sense títol és més baixa. Per altra banda, el títol dóna accés a determinades feines com poden ser entitats bancàries, caixes d’estalvi, l’administració pública, etc., però en general l’experiència és el que compta. De fet, sobren llicenciats i falten professionals amb ofici. Amb el pas de temps qualsevol llicenciat veu com, d’haver abandonat els estudis, no hagués passat –almenys en aquest país- gairebé res.

Ara sembla que toca preocupar-se per la feina. Però per poc que puguem ens ho agafarem tot –ara que ja som llicenciats- sense tants neguits. I sobretot: no more papus, please.