Festa local a la feina. Avui, mercès al santoral, té la tarda lliure. Sense els nens ni la dona, disposa d’unes quantes hores de més. Dedicarà el migdia i part de la tarda a ell mateix. Al matí, abans de marxar de casa, prepara la bossa per anar al gimnàs on s’ha apuntat recentment. És un gimnàs cèntric, anunciat arreu de la seva ciutat. Un gimnàs ple d’homes musculosos i dones esveltes que suen la samarreta absorts en els seus pensaments mentre miren els diversos canals de televisió de què disposen o escolten el fil musical. Agafa la samarreta de cotó, els mitjons d’esport, les sabatilles (noves, amb un teixit transpirable), una muda, els pantalons i el desodorant. La tovallola i el sabó són oferts pel mateix gimnàs. Ben situat i amb multitud de serveis, tot són facilitats. Així, en sortir de la feina, enfila cap al metro, fa un parell de transbords i arriba al seu restaurant preferit. A tocar de la platja, demana al cambrer sol.lícit el primer plat, el segon i les postres disposat a gaudir del tec. Avui, a més, amb tot el temps del món i el plaer afegit de fer allò que no toca. "Una tassa de cafè és la certificació notarial que els pròxims cinc minuts valdran la pena" - Joan Barril
24/9/08
Plaer afegit
Festa local a la feina. Avui, mercès al santoral, té la tarda lliure. Sense els nens ni la dona, disposa d’unes quantes hores de més. Dedicarà el migdia i part de la tarda a ell mateix. Al matí, abans de marxar de casa, prepara la bossa per anar al gimnàs on s’ha apuntat recentment. És un gimnàs cèntric, anunciat arreu de la seva ciutat. Un gimnàs ple d’homes musculosos i dones esveltes que suen la samarreta absorts en els seus pensaments mentre miren els diversos canals de televisió de què disposen o escolten el fil musical. Agafa la samarreta de cotó, els mitjons d’esport, les sabatilles (noves, amb un teixit transpirable), una muda, els pantalons i el desodorant. La tovallola i el sabó són oferts pel mateix gimnàs. Ben situat i amb multitud de serveis, tot són facilitats. Així, en sortir de la feina, enfila cap al metro, fa un parell de transbords i arriba al seu restaurant preferit. A tocar de la platja, demana al cambrer sol.lícit el primer plat, el segon i les postres disposat a gaudir del tec. Avui, a més, amb tot el temps del món i el plaer afegit de fer allò que no toca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
i a mi que em deien "nena, fes Dret!" i ara resulta que els advocats primerencs cobren menys que jo. als papus, ni creure-se'ls. i a fer el que el cos demana. al final sempre s'hi guanya.
Publica un comentari a l'entrada