Caeteris Paribus

Caeteris paribus és una locució llatina que significa “romanent la resta constant”. En ciències s’anomena així el mètode en què es mantenen constants totes les varibles d’una situació, menys aquella que es desitja estudiar. En aquest sentit, hi ha un petit experiment sociològic, per dir-ho d’alguna manera, que m’agrada fer: a l’entrada de l’edifici on treballo, com a molts edificis de Barcelona, hi una una petita porteria. Res de l’altre món, de fet no està ni coberta, no ocupa l’espai que forma l’angle de l’escala, com a la majoria, per exemple. En forma d’arc, pel davant queda a l’alçada del visitant mentre que pel darrere deixa un petit espai per al vigilant o porter de torn. I aquí ve l’experiment: la taula, és clar, no canvia mai. Ni les circumstàncies: independentment de l’hora del dia, tot són una succecció de “déu-vos-guards” i “adéu-siaus”. L’única variable és el porter, que canvia en funció de torns, vacances, etc. Alguns romanen al petit espai sense fer gairebé res: fullegen el diari, fan una cigarreta o deambulen pel passadís. Altres, si els jutgem per la col·lecció de llaunes que s’amunteguen discretament a la petita cambra del costat, beuen més del compte. Alguns aprofiten per fer treballs de marqueteria i munten vaixells enormes, llistó a llistó, amb pals de messana, quilles i trinquets tot empudegant a babor i estribor amb una ferum de cola que fa por. Però vistos els resultats, prou escaients, tothom es fa l’orni. El porter d’aquest estiu, un home discret, de paraules suaus i de cabells esbojarrats, acostumava a empassar-se grossos volums de la temàtica més variada. “Estic estudiant un doctorat...”, va dir-me un dia amb discreció. Doctorat que, no fa massa, ha finalitzat. I aquesta és la conclusió de l’experiment: donada una mateixa circumstància, les reaccions de la gent són d’allò més diverses. Que a la vida tot plegat és el 20% allò que ens passa i la resta com ens la prenem.