En català

És un degoteig constant: de tant en tant, algú qüestiona la legitimitat de la política lingüística que se segueix a les escoles de Catalunya. Concretament, es demana poder triar la llengua en què s’escolaritzarà els futurs alumnes. Ara per ara el discurs és que la llengua vehicular de l’ensenyament és la pròpia del país, això és: el català. Pel que fa als no catalanoparlants (alumnes de parla castellana inclosos) s’espera que, per immersió lingüística, l’acabin parlant. Aquesta era la idea que es va plantejar fa anys, just quan es va començar a desenvolupar el sistema educatiu català, recent estrenada la nostra democràcia. Era un model vàlid amb una majoria de famílies i alumnes catalanoparlants. Llavors, el grup era prou nombrós per incloure els nouvinguts a la dinàmica de les classes en català sense cap mena de problema: l’alumne resultava, a la llarga, competent en les dues llengües i es facilitava, així, la seva integració en la resta d’àmbits de la seva vida quotidiana. Actualment el discurs és el mateix però les circumstàncies han canviat: el solut (nombre d’alumnes a integrar) és més gran que el dissolvent (nombre d’alumnes catalanoparlants) i així no hi ha immersió que valgui per molt que ens dolgui. I aquí és, precisament, on comença el problema: aquesta evidència es nega per sistema. El resultat és un bilingüisme artificial, per descompensat: els alumnes catalanoparlants d’origen i una minoria de castellanoparlants (o d’altres llengües) són competents en català i castellà, però la gran majoria que no tenen el català com a llengua materna surten de la immersió amb un català que grinyola, après per compromís i on s’assumeix que és, només, “la llengua del professor”, la llengua de l’escola. No sé quina hauria de ser la solució a l’esmentada qüestió, però crec que aquesta és una tendència que va a més i, mentrestant, el discurs dels responsables polítics resta inamovible des de fa anys. Es nega l’evidència mentre la llengua entra, lentament, en un procés de “gaelització”. Em temo que quan això s’accepti en determinats àmbits ja farà anys que haurem fet tard.