Vestit amb un barnús blanc, entre marbres rosats, i mentre sona una versió muzak del Sound of silence de Simon & Garfunkel pel fil musical de l'hotel, intento llegir quelcom. Però totes les làmpades de l'habitació fan una llum tènue, deixatada, que impedeix qualsevol lectura. Enyoro els meus discs de jazz i les paraules. Per a mi el luxe és una altra cosa.
1 comentari:
Luxe i enyor. El veritable luxe és no enyorar res ni ningú.
Publica un comentari a l'entrada