Els records són com les flors seques: ja no fan olor, ni tenen aquell aire fresc de les coses acabades de collir. El temps sovint només deixa l’essència o, potser, el que fa de més bon recordar. Sigui com sigui, els records són només això: records, flors seques per fer bonic. Voler fer-los reviure és arriscar-se a veure com s’esfullen i s’esmicolen. Talment com si fossin flors seques.
3 comentaris:
Coi, quina "alegria de vivir"...
És que he reciclat :) Vaig veure que l'original tenia alguna errada i el vaig penjar de nou. Massa trist,oi? Són curiososos, els posts, vistos amb la perspectiva del temps.
Carles
Jo sóc més del parer que els records són com la plastilina... els moldegem al nostre gust :)
Publica un comentari a l'entrada