Klaatu Barada Nikto

Ara que s’acosta Nadal, recordo les joguines que em portaven els Reis. La meva llista era força raonable i, com diríem actualment, “sostenible” ni que sigui en termes pressupostaris. No recordo haver-me deixat endur massa vegades pel vermell llampant de la primera andròmina amb piles que se’m posés al davant. No, jo sabia prou bé allò que volia. Malgrat tot, els pares (Reis!) sempre em portaven quelcom imprevist. Una mena de convidat sorpresa per a aquella nit. Com si als camells de Ses Majestats els hagués caigut –amb bon criteri, això sí- algun paquet extra. Un any, mitjançant la informació d’algun patge que des d’una talaia privilegiada em veia feinejar cada dia amb bombetes elèctriques de 4,5 v., piles, cables, i interruptors, em van portar un parell de jocs d’experiments elèctrics. El primer, massa simple i mecànic, va acabar formant part del sistema de llums i timbre d’un vehicle que mesos més tard vaig construir a partir d’unes rodes de cotxet per a infants mig desballestat que es trobava en unes escombraries. El segon joc, però, consistia en un seguit de peces de plàstic transparent que en el seu interior contenien transistors, resistències, díodes, condensadors…tot plegat s’acompanyava d’uns esquemes que permetien realitzar aparells de ràdio, jocs de llums intermitents, emissores, etc. S’anomenava “Scatron”. Va ser amb aquest joc que una tarda de dissabte em vaig empescar un aparell emissor de codi Morse. Fent servir el cable de l’estenedor de roba de la mare com a antena, emetia per a tot l’univers. “Punt, punt, ratlla, ratlla, punt...aquí la Terra”. Ben aviat se’m plantaria al terrat una nau extraterrestre. “Klaatu Barada Nikto, benvinguts”. Llums de colors, blau, groc i vermell: “Encontres a la tercera fase”, “ET, l’extraterrestre”, quina emoció. Des del terrat de casa, emetia per a tot l’espai sideral. El meu missatge travessava planetes, estrelles...galàxies senceres! Enmig del meu frenesí emissor vaig sentir la veïna que trucava a la porta: preguntava que si se’ns sentia bé la “tele”, que ja feia una hora ben bona que tot eren xiulets a l’aparell, “com si algú estigués emetent en codi Morse, o alguna cosa així...”.