10/12/08

Per molts anys

Els números parells són rodons. Més rodons que els senars, si més no. Per això està bé que al 35, per exemple, se li afegeixi la torna d’un número més per acabar de fer el pes i, d’aquesta manera, llimar-li les arestes. Així és com veig jo els números: alguns rodons, alguns més cantelluts. Una mica com les persones. Aquestes, a més, tenen l’afegit qualitatiu del color. N’hi ha de grises, com l’home que em va estar seguint l’altre dia des de l’aeroport de Barcelona fins al davant mateix de la Catedral de Santiago. Amb cares i vestits diferents, però sempre del mateix color: gris. Algunes persones, però, són verdes...verd maragda, concretament. O lila ametista. O, vermelles. De vermelles n’hi ha poques i acostumen a passar desapercebudes. La majoria de vegades de manera intencionada, com si formessin part d’un club secret i s’identifiquessin entre elles amb algun codi indesxifrable per a la resta. Finalment hi ha persones rodones com els números parells i vermelles del tot. Absolutament rares de trobar, qui topi amb una d’elles pot considerar-se d’allò més afortunat*.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies :)

Lady in red

assumpta ha dit...

M'he perdut una mica amb això de les persones i els colors. Però sí que hi ha persones grisses i que sempre o seran. En el tema numèric, a mí personalment m'agraden els números senars, els parells no m'agraden gens. Mànies?
segurament ...
Bona setmana ... i a quí correspongui FELIÇ ANIVERSARI !!!