Divins

Per poc que ens mirem la història de la Humanitat, podem arribar a la conclusió que des dels seus orígens sempre ens hem empescat alguna deïtat per tal d’explicar tot allò que s’escapava de les nostres mires i capacitat de capir. La venus de Willendorf, Thor, Ra...éssers del més enllà que ens menaven. Del seu humor en depenien els nostres destins i se’ls retia homenatge en els més diversos altars. Actualment, però, hi ha lloc per a tothom. Un ampli ventall de creences comparteixen espai i mitjans: tenim campanyes endegades per ateus i e-cristians, respectivament. Autobusos del mateix color i amb missatges del tot oposats circulen lliurement pels nostres carrers. En el fons, però, tant li fa perquè la vertadera divinitat del segle XXI sembla ser una altra: el diner. I els experts en economia, els encarregats de predicar la seva paraula. La resta, els escoltem embadalits. No fa massa vaig sentir un economista que en la seva anàlisi preveia que en el context actual “la borsa pot seguir baixant o començar a pujar”. Atès que la borsa, com a mercat de valors que és, no pot fer altra cosa; és a dir: pujar o baixar, sembla que ens trobem davant d’una veritat d’aquelles que en castellà s’anomenen “de perogrullo”, una afirmació òbvia i evident. La sala, lluny de queixar-se, assentia amb el cap. I és que el nom no fa la cosa però gairebé, i ara mateix la paraula “economista” vesteix molt. Us imagineu per uns instants que els meteoròlegs fessin el mateix? Que el Tomàs Molina aparegués a les nostres pantalles amb alegria catòdica (o leds de colors, per als que ja tenen pantalla plana), tot dient que “demà farà sol o bé plourà”? Indignació general. Núvies amb vestit llarg plorant. Empresaris perplexos. Cartes al director a tots els diaris. Insultaríem al pobre passerell. “Però vostè em pren per ximple, o què?!”, li deixaríem anar amb una barreja d’orgull i enuig en creuar-nos amb ell pel carrer.