Amb els anys hom s’acosta al mirall amb vocació d’antropòleg. És veritat: l’ésser que emergeix per entre el vidre platejat a l’altra banda cada cop se’ns assembla menys. Perquè som calbs, però en certa mesura. I tenim algunes arrugues. Però aquests cabells blancs i aquestes potes de gall és del tot impossible que siguin nostres. A partir de certa edat hom es mira al mirall amb suspicàcia: algú, de manera subtil, ens està envaint. Com, si no, s’expliquen les arrugues a les mans, les taques a la pell, les ungles gruixudes? El nas s’esmola i pèls feréstecs, indomables, apareixen arreu. No, no, perdoni senyoreta, em sembla que hi ha hagut un error...Forever young, per sempre jove. Si ja ho cantava Bob Dylan, ho recorda,? Blowin in the wind, lleugers com l’aire, escolti! Com? Que Bob Dylan anunciarà Pepsicola a la propera Superbowl? The times, they are changing, em diu? Senyora, tot plegat deu ser una equivocació, no? Au, vinga! Senyora? Senyora...?12/2/09
Getting older
Amb els anys hom s’acosta al mirall amb vocació d’antropòleg. És veritat: l’ésser que emergeix per entre el vidre platejat a l’altra banda cada cop se’ns assembla menys. Perquè som calbs, però en certa mesura. I tenim algunes arrugues. Però aquests cabells blancs i aquestes potes de gall és del tot impossible que siguin nostres. A partir de certa edat hom es mira al mirall amb suspicàcia: algú, de manera subtil, ens està envaint. Com, si no, s’expliquen les arrugues a les mans, les taques a la pell, les ungles gruixudes? El nas s’esmola i pèls feréstecs, indomables, apareixen arreu. No, no, perdoni senyoreta, em sembla que hi ha hagut un error...Forever young, per sempre jove. Si ja ho cantava Bob Dylan, ho recorda,? Blowin in the wind, lleugers com l’aire, escolti! Com? Que Bob Dylan anunciarà Pepsicola a la propera Superbowl? The times, they are changing, em diu? Senyora, tot plegat deu ser una equivocació, no? Au, vinga! Senyora? Senyora...?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
i de ben segur, que la senyora no et va respondre, i menys en català.
Però segons veig en la vinyeta en rodes ens porten al món i amb les rodes ens diem fins aviat
les arrugues que van forint són com estranys okupes. què hi farem, bòtox o paciència ;)
i ànims, que no pari el cafè ara que veig que l'univers ha plegat. envia-li records. ers un plaer.
Laura ja veus que en aquesta vida tot ve rodat ;) I sí, segurament no serà en català.
El bòtox triomfa, i la silicona! No pateixis, de moment tenim cafè per estona!
Publica un comentari a l'entrada