Com més sé, més sóc conscient del que em falta per saber. Aquesta sensació és la que deuria dur Sòcrates a afirmar allò de “Només sé que no sé res”. Per això com més va més m’agraden les persones pedants. La pedanteria em sembla la prova irrefutable que ens trobem davant d’algú que, més enllà d’una lleugera capa de vernís intel·lectual, no sap gairebé res. I aquest cop, de veres.
6 comentaris:
Si alguien de repente dijera: "Pedantes, a volar", no se vería el cielo.
Són com una plaga, bíblica o no :)
La palindrómica
La frase socràtica agafada textualment es idiota, perquè si ja saps que no saps res, ja saps lguna cosa, però el sewntit és el correcte: quan mès saps més desconeixes, però aixó els pedants no ho saben.
va, va, litus, tots tenim una vena (o és bena?) pedant; el que varia és la intensitat i la periodicitat d'entestar-se a demostrar-ho i la consciència o no de ser-ne.
A mi, el que em fot és que ja no recordo si sé el que sabia quan sabia que no sabia gairebé res: coses de l'edat, suposo.
De tota manera, els pedants militants -n'hi ha d'innocents?- son una plaga, com diu l'anònima palindromica, que molesten perquè cal apartar-los per veure el sol.
És veritat: saber que no saps res ja és saber que saps alguna cosa, oi? És una picada d'ull, segur que en el fons vol dir que Déu n'hi do el que sap, però l'home era modest.
Sí Pere però quan estàs a punt de treure el pedant que duus a dins penses que tens força motius per a no ser-ho. El problema són els que creuen la línia. Els millors són els que van alliçonant pel món. Si es dóna la mala sort que tu en saps més que ells et pots fer un tip de riure! El millor és deixar-los fer. Ups! A mi també em passa aquest fenomen que dius: començo a no saber que tinc o deixo de tenir a les golfes de la memòria. De moment, anem tirant! I ja anem per la tercera calçotada en tres setmanes. Arf! Arf!
Carles
La pedanteria acostuma a ser el maquillatge dels pobres d'esperit.
Més de quatre d'aquests, si algun dia s'arriben a trobar a sí mateixos, es faran saltar la tapa del cervell (i serà la seva primera obra ben feta).
Una abraçada
xesca
I que me'n dius dels pedants que es pensen que el món gira al seu voltant, que t'etziben un feix de bitllets a l'hora de pagar com si fossis una merda, que juguen amb la teva paciència i que sempre ho haurien fet millor que no pas tu, perquè ells sí que saben com fer les coses...
Publica un comentari a l'entrada