A vegades el món s’acompassa amb el CD del cotxe i, si plou, el parabrises segueix el ritme de la cançó que estàs escoltant. També ho fan les passes de la gent, els paraigües que s’obren i els llums del semàfor. Per uns breus moments fa l’efecte que temps i tempo són la mateixa cosa i que podries pitjar el botó d“Endavant” per avançar més ràpidament en el tedi de la cua de cotxes o prémer “Pausa” per fer un caleidoscopi de gotes de pluja amb la llum que travessa els vidres mig entelats del vehicle. Però l’efecte només dura una estona i aviat el món i el CD abandonen la correlació, es perden en un garbuix de compassos mal comptats i tot va de mal borràs. Ara per ara és l’única explicació plausible que he sabut trobar per justificar-me algunes de les notícies tristes i absurdes que envaeixen de tant en tant el diari mentre estem esmorzant. 27/10/10
Desafinat
A vegades el món s’acompassa amb el CD del cotxe i, si plou, el parabrises segueix el ritme de la cançó que estàs escoltant. També ho fan les passes de la gent, els paraigües que s’obren i els llums del semàfor. Per uns breus moments fa l’efecte que temps i tempo són la mateixa cosa i que podries pitjar el botó d“Endavant” per avançar més ràpidament en el tedi de la cua de cotxes o prémer “Pausa” per fer un caleidoscopi de gotes de pluja amb la llum que travessa els vidres mig entelats del vehicle. Però l’efecte només dura una estona i aviat el món i el CD abandonen la correlació, es perden en un garbuix de compassos mal comptats i tot va de mal borràs. Ara per ara és l’única explicació plausible que he sabut trobar per justificar-me algunes de les notícies tristes i absurdes que envaeixen de tant en tant el diari mentre estem esmorzant. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
tan inoportunes com sempre algunes notícies... no n'aprendran mai.
No sé si és el teu estil de música, però aquí tens un videoclip dels Chemical Brothers dirigit per Michel Gondry que fa exactament això: http://www.youtube.com/watch?v=Ws_R_GxZX2o
Pensava en aquesta pobra noia de l'atracament al Santander, per exemple, elur.
Arcangelo, és que això passa a vegades, no? I si tens els mitjans ho plasmes en un vídeo. De totes maneres, això amb el Cubase diria que és fàcil de fer.
L.
ben trist sí... com l'has de superar una cosa així? suposo que no es pot.
no sé pas fins on arribarem.
Publica un comentari a l'entrada