No sé si tu també ho pots fer. És com un truc de màgia, un encanteri: onejar el braç amb la mà oberta i fer un llenç amb l’aire. Pintar-hi un cel blau tacat de blanc amb núvols esponerosos llancejats amb la llum maragda del sol de ponent. I tots els tons del verd de roures, pinedes, falgueres i líquens al palmell; i l’aigua rabent al capciró dels dits i el vent que fuig pels ramals i fa cruixir les branques. Dibuixar amb un sol gest un estol d’orenetes, picar de mans i despertar l’olor de l’espígol d’entre les pedres, solcar els camps amb la mirada, esberlar licorelles per fer-hi créixer vinyes i oliveres, esprémer el most suau del temps que passa, enfonyar-ho tot en un puny i ficar-t’ho a la butxaca. És com un truc de màgia, un encanteri. No sé si tu també ho pots fer...31/10/10
Heading for the light
No sé si tu també ho pots fer. És com un truc de màgia, un encanteri: onejar el braç amb la mà oberta i fer un llenç amb l’aire. Pintar-hi un cel blau tacat de blanc amb núvols esponerosos llancejats amb la llum maragda del sol de ponent. I tots els tons del verd de roures, pinedes, falgueres i líquens al palmell; i l’aigua rabent al capciró dels dits i el vent que fuig pels ramals i fa cruixir les branques. Dibuixar amb un sol gest un estol d’orenetes, picar de mans i despertar l’olor de l’espígol d’entre les pedres, solcar els camps amb la mirada, esberlar licorelles per fer-hi créixer vinyes i oliveres, esprémer el most suau del temps que passa, enfonyar-ho tot en un puny i ficar-t’ho a la butxaca. És com un truc de màgia, un encanteri. No sé si tu també ho pots fer...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Això és justament el que millor sé fer, i no m'ho guarde a la butxaca de la jaqueta -no siga cosa que se'm perda- sinó en una butxaca interior que sempre fa camí amb mi.
Doncs benvinguda al club, novesflors! :)
més que pintar-ho, quan ho veig, que tinc la sort de fer-ho sovint, ho arreplego a mans i ulls plens i després, quan m'enyoro, transformo el ciment de la ciutat en terra humida, els blocs de pisos en arbres milenaris, els cotxes en bestioles i els coloms i gavians en pit-roigs i mallerengues quan ho deixo anar sense mesura...
M'agrada molt el teu apunt, em sembla una molt bona idea per quan tenim un moment baix. Ho intentaré a veure si em surt.
Jo sí que ho sé fer, però, de sobte sense control, vola un esbart de corbs, o s'inicia una tempesta o un seguici de fonambulistes camina sobre els bolets i els romp tots...
Nenes, us veig una mica "depres", eh? És l'hivern, la serotonina, "uno de esos días"...va, va...ànims!
Carles
Publica un comentari a l'entrada