Bolero

... i la balada de jazz va aprendre idiomes i en castellà se’n va dir “bolero”. I tot es va fer una mica més comprensible i una mica menys ensucrat. I, de sobte, totes aquelles cançons dels nostres pares que ens venien grans ens van encaixar com un guant. I vam desitjar que el rellotge deixés de marcar les hores, i alguna vegada ens vam perdre rere “Aquellos ojos verdes”, i vam saber créixer plegats i del tu i jo vam passar al “Nosotros” mentre ens deien “Bésame mucho”. Plegats hem viscut la complicitat com “Dos almas” o el desamor “Sin ti”. Amors que maten, “Perfidia”; amors que es moren, “Sufrir”. L’amor és un bolero. Shhht... ”No se lo digas a nadie”!