Ara que hi penso, en aquell estiu de tardes llargues i cels blaus que feia olor de fang fresc acabat de premsar vaig aprendre alguna cosa més que escultura. Perquè sí, perquè hi havia quelcom més que un inici d’art maldestre en aquell intent de marcar plecs de faldilla amb els dits, una mirada més enllà del contorn dels ulls definits amb les petites eines polides de boix. Quelcom sensual en pits i cintura, braços i mans de terra, tot natura. Aquell estiu tenia, sense jo saber-ho, gust de bossa nova i guitarra. Massa aviat per entendre-hi de música i altres universos tan o més complicats, em deixava portar per les mans del mestre, aprenent sense ser conscient que aprenia. Gaudint, sense saber exactament de què gaudia. Escultura, bossa nova, guitarra, natura. Món femení, al capdavall.2/6/11
De fang
Ara que hi penso, en aquell estiu de tardes llargues i cels blaus que feia olor de fang fresc acabat de premsar vaig aprendre alguna cosa més que escultura. Perquè sí, perquè hi havia quelcom més que un inici d’art maldestre en aquell intent de marcar plecs de faldilla amb els dits, una mirada més enllà del contorn dels ulls definits amb les petites eines polides de boix. Quelcom sensual en pits i cintura, braços i mans de terra, tot natura. Aquell estiu tenia, sense jo saber-ho, gust de bossa nova i guitarra. Massa aviat per entendre-hi de música i altres universos tan o més complicats, em deixava portar per les mans del mestre, aprenent sense ser conscient que aprenia. Gaudint, sense saber exactament de què gaudia. Escultura, bossa nova, guitarra, natura. Món femení, al capdavall.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt suggerent aquest post! Gairebé sembla que ens transportis a la imatge del què descrius.
És el que tenen les coses viscudes, Arlequí!
Publica un comentari a l'entrada