Once upon a time. Gairebé al principi del principi. A les beceroles de la informàtica el món es podia dibuixar amb 48 Kbytes i 8 colors (yellow, magenta, cyan...), cabia en una cinta de cassette i trigava 10 minuts per carregar. A l’inici el hardware es deia Spectrum, Amstrad, Commodore o MSX. Mons apart, codis diferents, tot ple de cables i res d’Internet. Galaxians o Invaders, i para de comptar. Tape loading error, cintes magnètiques, baudis, sorollets, ratlles de colors, LOAD, GO-TO, FOR-NEXT. Andròmines informàtiques de fa gairebé trenta anys, joguines prehistòriques que un dia ens van fer somniar.
9 comentaris:
Em sembla que em faig gran...!!!!!
Aaiiss
Petó
És que ja tenim una edat, Lluna!
Uns més que altres!!! ;)
Petonets
I què me'n dieu de la nova capçalera d'estiu?!
Un cafè descolorit??? jijijiji
Refrescant, molt refrescant!!!
tens un spectrum o commodore? te'l compro! :)
Tinc un Spectrum. Amb Jet-Pac i Pssst per alguna banda. I algun programilla meu. Interface joystick Kempston.
oh my god! està en venta?
què vares programar?
Per algun raó deu córrer, però no el venc, que li tinc massa apreci! Vaig programar-hi un 3 en ratlla, jocs de marcians, un d'una princesa que havia de ser rescatada. Me'ls inventava! Però el BASIC se'm va quedar curt i vaig començar amb Assembler, compiladors...però llavors no sabia prou matemàtiques! El problema de tenir 13 anys...
Publica un comentari a l'entrada