De tant en tant, una treva. I s’està bé arran de mar, rellotge de sol, rellotge de sal, a redós del vent, oratge suau, onades com dits que acaronen la pedra. Algues, mol·luscs, petxines i quelcom tou, vermell i invertebrat a les roques que no sabem anomenar i que –diria- s’assembla al desig. Cap de setmana amb far, a prova de naufragis. Fotografies i núvols lleugers, balustrada de records, Polaroids, buguenvíl·ies i papallones. De tant en tant ve de gust recolzar-se a l’ampit de la memòria i resseguir amb el dit els bons moments.28/6/11
Polaroids
De tant en tant, una treva. I s’està bé arran de mar, rellotge de sol, rellotge de sal, a redós del vent, oratge suau, onades com dits que acaronen la pedra. Algues, mol·luscs, petxines i quelcom tou, vermell i invertebrat a les roques que no sabem anomenar i que –diria- s’assembla al desig. Cap de setmana amb far, a prova de naufragis. Fotografies i núvols lleugers, balustrada de records, Polaroids, buguenvíl·ies i papallones. De tant en tant ve de gust recolzar-se a l’ampit de la memòria i resseguir amb el dit els bons moments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Sí, van bé les treves, i acaronar bons moments, passats... i potser futurs.
Un petó
…possiblement el nostre destí sigui tastar, assaborir i viure els desitjos; i esgotar-los en vida!
Millor arran de mar, sí!
La foto és genial.
Treves i records, bona manera d'agafar impuls i continuar.
La fotografia, sensacional!
Una imatge copsadora i una treva ben aprofitada...
Gràcies pels elogis del text però la fotografia...no és meva! Ja m'agradaria, ja...
Carles
Publica un comentari a l'entrada