¡Que no te la den con queso!

Hi ha una expressió castellana que ens adverteix dels enganys, que ens diu “Ull viu!” i ens recomana desconfiar: “¡Que no te la den con queso!” fa l’exclamació, l’origen de la qual es troba en l’antic comerç del vi que es feia arreu d’Espanya. Passava que a vegades aquest nèctar dels Déus havia estat emmagatzemat en males condicions i havia envellit malament. El vi, llavors, tenia un pic avinagrat, es tornava ranci. La picaresca del venedor consistia en afalagar el possible comprador oferint-li uns dauets de formatge sec que, indefectiblement, afectaven el paladar i l’olfacte. La víctima, incapaç de distingir cap tara en la mercaderia, l’acabava comprant. Actualment en l’àmbit de la política hi ha un discurs també trampós i amb ganes de fer-nos beure a galet. Sota la pell de xai de la tolerància i la crida a la llibertat s’hi amaga moltes vegades el nacionalisme espanyol més repatani i tronat. Per què, per exemple, hi ha qui s’indigna per l’ús actual del català a l’escola –un dels eixos clau de la seva supervivència- tot demanant més llibertat i bilingüisme i resta indiferent quan al País Valencià es tanquen repetidors que hi permeten veure les emissions de TV3? Per què no es mobilitzen per la igualtat de llengües al cinema, a l’etiquetatge dels productes de consum, en l’àmbit judicial... camps on el català és absolutament minoritari? El silenci d’aquests “defensors” de la llibertat, la tolerància i la igualtat és en aquests casos del tot aclaparador. Atenció amb aquests venedors, campions de la pluralitat, que moltes vegades no fan més que oferir el mateix vi ranci de sempre. “Que no nos la den con queso”!