The universe is expanding

L’univers s’expandeix. Ja ho diu l’Stephen Hawking, “the universe is expanding” (llegiu-ho amb veu robòtica i un xic metal·litzada). Sí, i ho fa a tota bufa. Res d’oratges bonhomiosos arran de platja ni brises lleugeres al final de l’estiu. Ens desplacem a tot gas amb l’empenta d’aquell espetec primigeni que els científics van anomenar – amb bon ull- “Big Bang”. I pel que sembla, dins d’aquest billar còsmic que és l’univers, tenim mala peça al teler. Vaja, que si no ens engoleix una estrella amb ínfules de grandesa, ho farà un forat negre que reduirà el volum del nostre planeta blau a la mida d’una pilota de golf, tot deixant-ne –això sí- la massa intacta. Més d’una senyora tindrà migranya, que quedi clar. Vist en perspectiva, doncs, la majoria d’afers que ara mateix ens podrien treure de polleguera queden reduïts a una engruna, una fotesa nímia. Ja sé que és un consol una mica magre, però enfront de determinades adversitats tirant a frívoles com poden ser una llarga cua davant el funcionari de torn que ha sortit un moment a esmorzar o aquell company/a de feina que fa dies que no va de ventre i que ens toca suportar és bo repetir-se la frase de l’ínclit científic a manera de mantra budista: “the universe is expanding, the universe is expanding...”. Ja veureu com ben aviat tot plegat pren un aire més lleuger i ingràvid. Com de collonada còsmica, que diria el nostre admirat Josep Pla en cas d’haver canviat per uns instants la inevitable cigarreta de picadura per un telescopi més o menys llarg. Ja me l’imagino amb aquell somriure sorneguer i la veu una mica rogallosa pel pas dels anys, el fum i l'alcohol. “Ah, senyoreta! És que vostè no sap que l’univers, de manera ineluctable, s’expandeix...?”.