Llegeixo que al nou local (de nom encara per determinar) es faran tallers de “sexe transversal”. La veritat és que fa una mica de por perquè del qualificatiu se n’ha abusat a més no poder. Ara sembla que ja baixa una mica la fal·lera, però durant una època qualsevol jornada no era res si no duia un “transversal” al títol: “Polítiques transversals”, “Educació transversal…”. La “transversalitat” afectava tots els àmbits, no hi havia títol que se li resistís. Ja se sap, a vegades hi ha paraules que es posen de moda. Així, per exemple, durant una temporada tot era “genial” o bé “patètic”. O els “col·lapses”! Ara tot es “col·lapsa”: els edificis, l’economia... que de fet és una mala traducció del verb anglès “To collapse”, que vol dir “ensorrar-se”. Un “false friend” que és un prou bon indicador del nivell i rigor del periodisme que, en general, se sol fer (sort que ara el Josep Cuní ens en farà cinc cèntims de tot plegat a 8TV). Allò que dèiem: paraules que es posen de moda. Sexe transversal. A veure què tal. Ara bé, sempre he pensat que el sexe és més una qüestió de verbs que no pas d’adjectius. Que aquí el que importa és el què i el qui. Pel que fa al com, ja ho deia el meu avi: “Cadascú per allà on l’enfila!”. Transversalment, o no.
4 comentaris:
"Ara bé, sempre he pensat que el sexe és més una qüestió de verbs que no pas d’adjectius". Gran veritat. A molta gent li agrada vestir el sexe amb grans adjectius. Suposo que per suplir la manca de verbs d'acció a la seva vida sexual :)
la golondrina en vuelo rasante
Carles, on ho has vist això de transversal? És que des que ho has dit, ho he estat buscant i no em sona...Al cartell del cicle almenys, no recordo que hi fos...Una abraçada!
el teu avi èra un home savi i pel que fa a la moda d'utilitzar determinats adjectius pens que és la manca d'originalitat o bé la mandra de pensar, és més fàcil copiar
una ignorant
També és veritat, golondrina Becqueriana, que un bon adjectiu a temps pot fer meravelles. Però abans ens cal un verb i, esclar, un nom.
Elisenda, ho he vist en un lloc anomenat Cal Gorina, o Can Boadella o La Sínia...no n'estic segur. Ja veus que al Cafè tot s'aprofita! Amb una mica d'humor, això sí. Ei, si el profe de pràctiues és el Dani, em sap greu, però malgrat la "transversalitat" crec que prefereixo seguir llegint la novel·la :)
El meu avi era dels pocs de la seva quinta que va tornar tan panxo de la guerra. Era un viu.
J. Valdés
Publica un comentari a l'entrada